Cavalleria rusticana (que significa «Cavallerositat camperola» en italià) és una òpera verista en un acte únic de Pietro Mascagni amb llibret de Giovanni Targioni-Tozzetti i Guido Menasci basat en un conte de Giovanni Verga. S’estrenà el 17 de maig de 1890 al Teatro Costanzi de Roma.
L’obra relata una violenta tragèdia al voltant de la infidelitat i de l’honor., ambientada a la Sicília feudal de finals del segle XIX, i va ser històricament significant per traslladar el gènere del verisme de la literatura a l’òpera. Estrenada quan Mascagni tenia 27 anys, en una escena cultural dominada pels imitadors de Verdi, Cavalleria Rusticana va irrompre amb una manera diferent i innovadora de presentar les històries (substituïnt nobles, senyors, i situacions artificioses, per camperols, carreters i problemes de les classes populars), i també de cantar-les (defugint els elements de virtuosisme del bel canto en favor d’un to més dramàtic i un liricisme més elemental). Aquest corrent inspirà una escola de compositors que inclouen Ruggero Leoncavallo, Umberto Giordano, Francesco Cilea i Puccini.
Mascagni nasqué a Livorno, a la Toscana, fill d’un forner. Al 1883 entrà al Conservatori de Milà on va coincidir amb un jove Giacomo Puccini, però abandonà dos anys més tard per esdevenir un director itinerant. Cap al 1886 —acabat de casar i esperant un fill— s’havia establert a Cerignola, on estava contractat per ensenyar piano i reviure l’orquestra municipal.
Al 1888, Edoardo Sonzogno, que estava cercant nou talent per al gran negoci que era l’òpera italiana, obrí un concurs per a una “òpera en un acte sobre un tema idílic, seriós o còmic, a triar pel participant”. El premi pels tres finalistes era una representació a Roma, i el guanyador havia de rebre 3000 lires. El termini era d’onze mesos des de la publicació.
Mascagni encarregà el llibret al poeta i amic de la infància Giovanni Targioni-Tozzetti. Van seleccionar una història curta de Giovanni Verga (1840–1922), i degut al poc temps de què disposaven, Targioni-Tozzetti cercà un segon escriptor, Guido Menasci, per anar més de pressa.
A mida que Targioni-Tozzetti li anava enviant fragments del llibret per correu, Mascagni anava completant l’obra, dedicant-hi llargues hores, i treballant gairebé fins esgotar el termini del concurs. Cap al febrer del 1890 rebé el telegrama on se li notificava que era un dels semi-finalistes.
The first performance played to a half-empty house, but the small audience raved about what they’d seen, and Mascagni won the competition. “Everybody cheered, in the boxes, in the hall, everyone was on their feet,” he wrote to his father. “It was a colossal success like nobody has ever seen…My position is totally changed. I’m going crazy!”
The theater quickly added 13 more performances, and soon the opera was being performed all across Italy as well as internationally, from St. Petersburg, to Budapest (conducted by Gustav Mahler), to London, to Philadelphia, to Buenos Aires. Mascagni was a celebrity, and in 1896 he left the little town of Cerignola for good.
Fitxa artística
Josep Fadó, tenor
Nascut a Mataró, començà estudiant solfeig, piano i violí amb Albert Nieto.
Posteriorment estudià cant al Conservatori del Liceu i obté el Grau Superior al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha rebut classes de Francisco Lázaro, Aldo Danieli, Bonaldo Giaiotti, Ana Luisa Chova i Carlos Chausson.
Interpreta Turiddu, un camperol sicilià jove que torna del servei militar i descobreix que la seva amant Lola s’ha casat amb Alfio.
Laura Vila, mezzo
Graduada Superior al Conservatori del Liceu, ha interpretat rols com el de Carmen dirigida escènicament per Emilio Sagi a Xangai i Nanquín, així com Leonora (La favorita) al Teatro Cervantes de Màlaga amb Ismael Jordi i Carlos Álvarez. Ha col·laborat a La verbena de la Paloma interpretant Rita amb els Amigos de la Ópera de La Coruña i I Puritani (Enrichetta) a l’Ópera de Oviedo.
Interpreta Santuzza, una camperola siciliana, amant de Turiddu.
Elías Arranz, baríton
Graduat a la Royal Academy of Music, s’incorpora a La Monnaie – CMRE Opera Studio de Brusseles, on completa els seus estudis vocals amb José Van Dam.
Debuta al Gran Teatre del Liceu com a Papageno a La Petita Flauta Màgica dirigida per Els Comediants, i al Teatro de la Zarzuela com a Dux, a La Dogaresa.
Interpreta Alfio, carreter i marit de Lola.
Mariel Aguilar, mezzo
Interpreta Mamma Lucia, mare de Turiddu, regenta la taverna del poble.
Ariadna Vilardaga, mezzo
Interpreta Lola, esposa d’Alfio.
Cor Montserrat. Direcció: Rosa M. Ribera
Orquestra Filharmònica del Mediterrani
Direcció Escènica : Joaquim Campanyà
Director musical i artístic: Paco Rodríguez
Co-producció: Orquestra Filharmònica del Mediterrani / Cor Montserrat d’Amics de les Arts i JJMM
Actes i escenes
Siciliana
Fora de l’escena, Turiddu canta una cançó sobre Lola en llengua siciliana (O Lola c’hai di latti la cammisa).
Scena prima: Cor d’introducció
Els vilatans s’apleguen a la plaça tot cantant una salutació a la primavera (cor Gli aranci olezzano).
Scena seconda: Santuzza e Lucia
Quan marxen, entra Santuzza i pregunta a Mamma Lucia on és Turiddu, i ella li respon que ha anat a cercar vi a Francofonte. Santuzza diu que no; que Zl’han vist als afores del poble a altes hores de la nit.
Scena terza: Alfio, Coro e dette
En aquell moment arriba Alfio, un carreter, que torna de la feina manifestant que li agrada el seu ofici i que estima la seva esposa Lola. Durant la conversa amb Mamma Lucia, Alfio també li assegura que ha vist Turiddu prop de casa seva. Quan Mamma Lucia li vol demanar més informació, Santuzza li diu que calli. Alfio recorda que és hora d’anar a l’església.
Se sent un himne a Jesús ressuscitat (Regina coeli, seguit de Inneggiamo, il Signor non è morto).
Scena quarta: Lucia e Santuzza
Tothom entra a l’església, tret de Santuzza i Mamma Lucia. Aquesta pregunta a Santuzza per què l’ha fet callar. Santuzza ho confessa tot: abans d’anar a fer el servei militar, Turiddu estimava Lola; quan va tornar, Lola ja estava casada amb Alfio, per la qual cosa Turiddu es lliurà als braços de Santuzza. Però el seu amor no és fidel, i Turiddu ha tornat a caure en braços de Lola, robant així tant l’honor de Santuzza com el d’Alfio. Mamma Lucia, desesperada, entra a l’església.
Scena quinta: Santuzza e Turiddu
Arriba Turiddu (duo Tu qui, Santuzza?). Santuzza li pregunta on ha anat i ell respon que a Francofonte. Quan Santuzza li diu que l’han vist als afores del poble, Turiddu l’acusa d’espia, i Santuzza li recrimina l’amor que sent per Lola. Turiddu ho nega, però en aquell moment arriba Lola. Santuzza pot comprovar que Turiddu n’està enamorat, i, quan Lola entra a l’església, Santuzza li ho recrimina. Turiddu diu que el deixi estar en pau, però Santuzza implora que no l’abandoni. Turiddu se la treu de sobre de mala manera i entra a l’església. Santuzza el maleeix desitjant-li una “mala pasqua”.
Scena ottava: Santuzza e Alfio
Just en aquell moment arriba Alfio. Santuzza aprofita per revelar-li les infidelitats de la seva dona. Alfio jura venjar-se de Turiddu abans que acabi el dia
Intermezzo sinfonico
Coro e brindisi
Després de l’Intermezzo, la gent surt de l’església i es disposa a anar-se’n de la plaça (cor A casa!). Abans Turiddu els convida tots a beure un got de vi (ària i cor Viva il vino spumeggiante) i brinden. Arriba Alfio, que rebutja el got que Turiddu li ofereix. En una fingida abraçada de reconciliació els dos homes es repten a un duel, però Turiddu li demana temps per arreglar una cosa.
Crida sa mare, i li demana que, si ell no torna, faci de mare a Santuzza, a la qual havia jurat de portar a l’altar (ària Mamma, quel vino è generoso). Mamma Lucia no entén res i vol seguir Turiddu, però en aquell moment apareix Santuzza, que l’atura. Mentre totes dues esperen el resultat del duel, una dona entra a la plaça anunciant que Turiddu ha mort.