Omet al contingut

Cavalleria Rusticana

Cavalleria rusticana (que significa «Cavallerositat camperola» en italià) és una òpera verista en un sol acte de Pietro Mascagni amb llibret de Giovanni Targioni-Tozzetti i Guido Menasci basat en un conte de Giovanni Verga. S’estrenà el 17 de maig de 1890 al Teatro Costanzi de Roma.

Ambientada a la Sicília feudal de finals del segle XIX, relata una violenta tragèdia al voltant de la infidelitat i de l’honor. Fou històricament significant per traslladar el gènere del verisme de la literatura a l’òpera. Estrenada quan Mascagni tenia 27 anys, en una escena cultural dominada pels imitadors de Verdi, Cavalleria Rusticana va irrompre amb una manera diferent i innovadora de presentar les històries (substituïnt nobles, senyors, i situacions artificioses, per camperols, carreters i problemes de les classes populars), i també de cantar-les (defugint els elements de virtuosisme del bel canto en favor d’un to més dramàtic i un liricisme més elemental). Aquest corrent inspirà una escola de compositors com ara Ruggero Leoncavallo, Umberto Giordano, Francesco Cilea i Puccini.

Pietro Mascagni

Nascut a Livorno, a la Toscana, fill d’un forner. Al 1883 entrà al Conservatori de Milà on va coincidir amb un jove Giacomo Puccini, però abandonà dos anys més tard per esdevenir un director itinerant. Cap al 1886 —acabat de casar i esperant un fill— s’havia establert a Cerignola, on estava contractat per ensenyar piano i reviure l’orquestra municipal.

Al 1888, Edoardo Sonzogno, que estava cercant nou talent per al gran negoci que era l’òpera italiana, obrí un concurs per a una “òpera en un acte sobre un tema idílic, seriós o còmic, a triar pel participant”. El premi pels tres finalistes era una representació a Roma, i el guanyador havia de rebre 3000 lires. El termini era d’onze mesos des de la publicació.

Mascagni encarregà el llibret al poeta i amic de la infància Giovanni Targioni-Tozzetti. Van seleccionar una història curta de Giovanni Verga (1840–1922), i degut al poc temps de què disposaven, Targioni-Tozzetti cercà un segon escriptor, Guido Menasci, per anar més de pressa.

A mida que Targioni-Tozzetti li anava enviant fragments del llibret per correu, Mascagni anava completant l’obra, dedicant-hi llargues hores, i treballant gairebé fins esgotar el termini del concurs. Cap al febrer del 1890 rebé el telegrama on se li notificava que era un dels semi-finalistes.

La primera representació fou davant d’una audiència molt reduïda però va ser un èxit i Mascagni guanyà la competició. De seguida es van programar 13 representacions més i ben aviat l’òpera era als escenaris de tot el món, de St Petersburg a Budapest, Londres, Filadèlfia o Buenos Aires. Mascagni ja era una celebritat.

Guió de les escenes

El preludi introdueix alguns dels temes musicals principals, que aniran apareixent al llarg de l’obra.

A mig preludi intervé Turiddu, cantant una cançó sobre Lola en llengua siciliana: O Lola c’hai di latti la cammisa

Gli aranci olezzano (Cor)

És diumenge de Pasqua i els vilatans s’apleguen a la plaça tot cantant una salutació a la primavera.

Dite, Mamma Lucia … (Santuzza, Lucia)

Quan marxa el cor, entra Santuzza i pregunta a Mamma Lucia on és Turiddu, i ella li respon que ha anat a cercar vi a Francofonte. Santuzza diu que no; que l’han vist als afores del poble a altes hores de la nit.

Il cavallo scalpita (Alfio, Cor)

En aquell moment arriba Alfio, un carreter, que torna de la feina manifestant que li agrada el seu ofici i que estima la seva esposa Lola.

Beato voi, compar Alfio (Lucia, Alfio)

Alfio assegura a Lucia que ha vist Turiddu prop de casa seva. Quan Mamma Lucia li vol demanar més informació, Santuzza li diu que calli. Alfio recorda que és hora d’anar a l’església

Regina caeli laetare (Cor)

Des de dins de l’església se sent el cor cantant l’himne de Pasqua.

Inneggiamo, il Signor non è morto (Santuzza, Lucia, Cor)

Davant de l’església del poble, Santuzza i Lucia s’afegeixen a l’himne, en un dels punts àlgids de l’obra.

Voi lo sapete, o Mamma (Santuzza, Lucia)
 
Gran ària de Santuzza. Quan tothom entra a l’església, tret d’ella i de Mamma Lucia, aquesta li pregunta per què l’ha fet callar. Santuzza ho confessa tot: abans d’anar a fer el servei militar, Turiddu estimava Lola; quan va tornar, Lola ja estava casada amb Alfio, per la qual cosa Turiddu es lliurà a Santuzza. Però el seu amor no és fidel, i Turiddu ha tornat a caure en braços de Lola, robant així tant l’honor de Santuzza com el d’Alfio. Mamma Lucia, desesperada, entra a l’església.
 
Tu qui Santuzza (Turiddu, Santuzza)
 
En veure Turiddu anant cap a l’església, Santuzza el vol confrontar amb els fets i tenen una dura discussió.
 
Son giunto ora in piazza (Turiddu, Lola)
 
Lola irromp a l’escena, posant Turiddu en un compromís i acabant de confirmar a Santuzza que ell només té ulls per a Lola. Santuzza es mor de gelosia.
 
No, no, Turiddu, rimani rimani ancora (Santuzza, Turiddu)
 
Santuzza fa un darrer intent de convèncer Turiddu, però ell no vol saber res més d’ella. El duet acaba amb Santuzza desitjant-li una mala Pasqua (a te la mala Pasqua … scongiuro!).
 
Oh il signore vi manda (Santuzza, Alfio)
 
Alfio arriba al pitjor moment, quan Santuzza està feta una fúria i no pot evitar explicar-li l’afer de Lola amb Turiddu.
 
Turiddu mi tolse l’onore (Santuzza, Alfio)

Santuzza es lamenta a Alfio, i finalment aquest esclata i clama venjança. En aquell moment Santuzza s’adona que pot haver signat la condemna a mort de Turiddu.

L’intermezzo amb la seva atmosfera siciliana posa un moment de pausa abans del dramàtic final. És potser la peça més coneguda de la Cavalleria Rusticana.

A casa, a casa (Cor, Turiddu, Lola)
 
Els vilatans surten de l’església després de la missa i celebren que ja poden anar cap a casa.
 
Viva il vino spumeggiante (Turiddu, Cor, Lola)
 
Turiddu convida tothom a un brindis a la taverna.
A voi tute salute (Alfio, Cor, Turiddu)
 
Alfio entra a l’escena. Turiddu li ofereix vi, però Alfio el rebutja i Turiddu entén que no té més remei que confrontar la situació. S’abracen i Turiddu mossega l’orella d’Alfio.
 
Mamma quel vino è generoso, è certo (Turiddu, Lucia)
 
Turiddu sospita que no sobreviurà al duel, i té una darrera commovedora trobada amb la seva mare, durant la qual li demana la seva benedicció i que tingui cura de Santuzza. Turiddu abandona l’escena. Després d’un dramàtic silenci se sent el crit d’una dona:
 
Hanno ammazzato compare Turiddu

Fitxa Artística

Direcció Escènica:
Joaquim Campanyà
Director musical i artístic:

Paco Rodríguez
Coproducció:

Orquestra Filharmònica del Mediterrani
Cor Montserrat d’Amics de les Arts i JJMM

Solistes

Josep Fadó, tenor

Interpreta Turiddu, un camperol sicilià jove que torna del servei militar i descobreix que la seva amant Lola s’ha casat amb Alfio.

Laura Vila, mezzo

Interpreta Santuzza, una camperola siciliana, amant de Turiddu.

Elías Arranz, baríton

Interpreta Alfio, carreter i marit de Lola.

Mariel Aguilar, mezzo

Interpreta Mamma Lucia, mare de Turiddu, que regenta la taverna del poble.

Ariadna Vilardaga, mezzo

Interpreta Lola, la muller d’Alfio.

Cor

Cor Montserrat

Dirigit per Rosa M. Ribera

Orquestra

Orquestra Filharmònica del Mediterrani

Dirigida per Paco Rodríguez