El Cant de la Sibil·la és una tradició litúrgica medieval que ha estat declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO i té el seu origen en la mitologia clàssica.
Amb uns personatges que eren els oracles que profetitzaven guerres, batalles des de les seves coves. Aquesta tradició grega fou, com moltes altres, adoptada pel cristianisme i la convertí en un element de la representació litúrgica de Nadal. Amb el seu cant, la Sibil·la profetitza, en aquest cas, lʼarribada del Messies i del Judici Final. Aquesta tradició arrelà fortament durant lʼEdat Mitjana, lʼesglésia però la prohibí en el Concili de Trento, a meitats del segle XVI. No fou fins ben entrat el segle XX que aquest cant es comença a recuperar, primer a València, Mallorca i després a moltes poblacions catalanes.
La seva interpretació crea crea una atmosfera mística a l’entorn de l’Advent. Abans de l’entrada de la Sibil·la, tal com es feia a l’època, introduïrem unes dances instrumentals o cantades, algunes extretes del Llibre Vermell de Montserrat juntament amb composicions musicals a l’entorn de la figura de la Verge Maria i de l’Anunciació.
Aquest espectacle neix amb la voluntat de recuperar, mantenir i apropar les tradicions d’arrel catalana, per tal de preservar la nostra història i identitat cultural.