Acabo de passar una tarda ben agradable al Palau escoltant un concert molt bo: bon repertori,
bons intèrprets i bona direcció. Què més vull?
Encara que el Palau no sigui el millor escenari per fer-hi concerts amb tanta gent, s’ha sabut
resoldre amb imaginació: comprimint els intèrprets per reduir espais i enviant sopranos i
contralts a l’orgue. El marc és incomparable, però l’escenari no dona per a més.
No puc dir gran cosa sobre la interpretació, executada amb molta dignitat: orquestra
professional, director professional i cors amateurs, el gran actiu de casa nostra. Remarco la
gran feina dels cors i el lliurament a la causa comuna. Com a mèrit afegit: la dispersió
geogràfica. El Cor Montserrat ha fet altres muntatges que van obligar en el seu moment a
viatjar per les comarques.
De les obres triades, molt a dir: contemporaneïtat absoluta, segle XX cavalcant el XXI. Tant
costa, als programadors fer-ho així? Una programació no gaire comuna, però excel·lent.
Mereix una qualificació ben alta. Començar amb una Fanfarra sorollosa per desvetllar a qui
havia vingut amb la migdiada a mig fer és una bona pensada. La temptació d’agafar-s’hi un
altre cop amb el magnífic Adagio de Barber ja no va ser possible, de seguida es va veure que el
programa proposat no admetia distraccions.
El cant islàmic, una perla i Bernstein ja el coneixem, res de nou.
El que sí que va ser nou per a mi va ser l’espectacular Missa de Karl Jenkins, missa per
agnòstics. El títol mateix és un advertiment als insensibles, un toc d’atenció, un oxímoron:
Home armat i pau, per què no? Un excel·lent per a l’Agnus Dei: ¿què ho deu fer que els Agnus
siguin les parts de les misses on es nota més la sensibilitat dels compositors que n’han escrit?
En aquest cas no només l’Agnus, sinó també el Benedictus que el segueix, col·locat fora de lloc.
El final, Better is Peace, ho diu tot; el ritme de dansa medieval aporta sons llunyans integrats al
segle XXI. Missa per agnòstics que creuen que la pau és possible.
Del Xavier Puig haig de dir que és el director universal, un gran director, està al cas de tot,
marca a temps i gesticula amb autoritat. Suposo que us vàreu sentir còmodes.
Felicito al Cor Montserrat, i en especial a la directora, per haver-vos enfilat en aquest projecte i
haver-ho fet amb tanta professionalitat, tot i l’esforç que això suposa. Aquestes ocasions no es
poden deixar passar, cal aprofitar-les. Ho heu fet molt bé.
Jaume Puig Ustrell
Abril 2025